LLINARS  -  GRAMENET  4 a 6 ... i no hem pogut amb el nou líder de la categoria!

Avui competíem contra un Club molt amic, a la vegada que molt compacte i potent. Abans dels inicis, amb Paco i Carlos, algunes abraçades i emocions recordant la nostra sempre volguda Beti. Avui s’estrenava en competició l'Arnijas (i de segon tauler!), així com l'Andrea (ella ajudant a l'equip B). El matx ha costat temps que es comencés a definir, i passada les dues hores llargues encara es jugaven totes les partides, i posicions igualades, amb lleugeres avantatges o desavantatges, segons el tauler. Els primers en acabar són l'Oriol i l'Arnijas, que ens aporten dues bones taules;... i a partir d'aquí ja tots són punts que acaben d'una banda o d'una altra; ... però no evoluciona bé per als nostres interessos. Comencem a sumar negatius, ... i llavors m'arriba el comentari de "presi, et toca puntuar, que sinò no arribem", .. i jo penso "mal dades!!", ja que ni la tradició ni la posició augura que això sigui possible. Han caigut els nostres Parra's, mentre Pau i Sergi els compensen amb dues grans victòries; ... però només ens queda el nostre primer tauler en bona posició, i la resta lluitant amb inferioritat. Finalment, nomès sumem un punt més que ens el dóna Alvarado, però la resta de partides (el presi, David i Pawel) cauen a favor de la Gramenet. No ha esta un mal matx, amb l'equip que s'ha posat líder de la categoria, però ens ha faltat aquest petit "plus". La setmana que ve a jugar contra la Gran Penya (de Vilanova i la Geltrú) on, per la festivitat de Carnestotes, anirem a jugar el dissabte en horari de Divisió d'Honor! Algú m'ha dit: "No firmo el empate". Així que tocarà posar tota la carn a la graella!!

(Crònica del Presi)


LLINARS “B” – MONTORNÈS   3,5 – 4,5

Aquest matx va començar en un WhatsApp el dia 3 de febrer entre els dos delegats. O sigui 13 dies abans. Sabíem que després de guanyar tots dos la 4a ronda (presumptament) i així va ser, la 5a marcaria molt qui estaria en més avantatja per poder tenir més possibilitats de pujar a Preferent (amb permís dels altres equips).  L’alineació final evidentment era important, però la part psicològica tenia el seu pes. Sabíem que el Montornès, tot i tenir 100 punts o més d’elo de mitjana no era suficient per decidir el matx al seu favor i ells també ho sabien i ens demostraven el seu respecte. I el resultat així ho demostra, perdent per la mínima. Quan es perd per la mínima són els detalls i els serrells que decanten la balança i en aquest cas així ha sigut. De bon principi la sorpresa psicològica en el 4t tauler estava guanyada i confirmada pel delegat contrari després del resultat. El delegat local havia renunciat a no jugar per diferents motius, un d’ells, posar un jugador jove i influir en el rival acertat que teòricament havíem preparat l’obertura contra ell. I aquesta ha sigut la 1a sorpresa en contra quan a la jugada 4 i amb més temps de l’inicial, ja es veia el primer punt perdut que s’ha confirmat després de 70 jugades. Malament començava la cosa. I pitjor quan ja a mig matí el marcador orientava un 1-3 i pujant. Altres sorpreses eren tres incorporacions noves que només ens han pogut donar 0,5 de 3. Els nostres comodins anteriors que van venir a Barcelona la setmana passada han tornat a guanyar i la victòria del Parra pare i el 0,5 addicional, sumen els 3,5 punts insuficients com a mínim per empatar un matx que perfectament abans de començar semblava una opció bastant probable. Res a dir a un Montornès que ha vingut amb el millor equip possible i felicitar-lo.

(Crònica de Gerard)


PEÓN DOBLADO – LLINARS “C”   6 - 2

Aquesta setmana ens tocava aixecar-nos d’hora per visitar als líders, el Peón Doblado de Cornellà. Portàvem, com sempre, un equip mixt entre adults i nens, intentant trobar un equilibri entre paciència i creativitat, i especialment avui, que teníem que superar un desnivell promig d’Elo de 271 punts , sí, 271 punts, on el seu últim tauler superava en Elo al nostre primer tauler! Mai havíem visitat aquest equip, i el lloc ha resultat força còmode, amb pàrquing davant del Club, amb un local compartit amb altres esports i un local al primer pis, molt ampli i tot enfinestrat. Començàvem el matx puntuals, encara que faltava algun jugador contrari que no va tardar en arribar. El Ferran, el nostre únic jugador amb 4 de 4, va lluitar de valent contra un rival molt rodat, atacant amb tot en enrocs oposats, però al final va tindre que cedir el punt. L’Eric va tornar a fer una partida de bojos, molt oberta, amb moltíssima tàctica i estratègia, marcant ell les pautes, fins que va decidir que allò eren taules . El Martí que també tenia un desnivell de més de 300 va anar amb peó de menys pràcticament des del principi, buscant combinacions per tot arreu, però la desavantatge va anar augmentant fins que la partida es va anar. Un servidor va arribar a un final de peons amb alfil i cavall contra 2 alfils, no pintava gaire bé, fins que després d’uns bons canvis vam signar unes taules i 3-1 a l’Equador del matx. El Jaume, que arribava amb molta motivació per guanyar a un FM es veia superat en una obertura molt teòrica que no coneixia amb tant detall i no va poder donar la volta. En Iago també ha fet una partida de bandera, amb més de 500 d’Elo per sota! Després de més de 3 hores va perdre el seu primer peó i el seu rival va aprofitar per entrar amb tot i guanyar la posició i la partida, 5-1. L’Esteve, amb peó de menys bona part de la partida, va arribar de nou a un final de peons defensant-se d’un d’ells passat. Aquest va ser la seva perdició i malgrat que ho va intentar amb un 3 contra 2, el seu rival va filar molt prim. I l’última en enllestir va ser l’Adahara, que ha pogut debutar amb una victòria molt treballada, guanyant una qualitat i rematant forçant la posició amb un peó en sisena. Al final no hem pogut donar la sorpresa, ens hem quedat amb un meritori 6-2 contra un equip d’una categoria superior i sobretot, ens anem molt contents perquè ho hem donat tot. Ara hem baixat una mica en la classificació però ens mantenim a meitat de la taula i mirant cap amunt!

(Crònica de Manel )


ESPIGA DE LES CORTS “E” – LlINARS “D”   0 – 4

Aquesta setmana ens ha tocat anar a Barcelona, de manera, que de bon matí,  he passat a recollir a la Carlota i a l'Aramí per Parets, que aprofitant que compartien equip, han aprofitat per dormir juntes. Arribem puntuals, i el Xavi Lobo, aprofita per comentar-li al rival de l'Aramí, que és la campiona d'Espanya, al rival li fa molta gràcia, sap que no té res a fer davant d'ella!! Comencen les partides, el rival de l'Aramí, és el primer de caure. Al cap de poc la Carlota també té dues peces d'avantatge i acaba fent escac i mat. Al Xavi sembla que se li complica la partida, però amb peça de menys aconsegueix finalment guanyar. Jo porto avantatge de torre i àlfil, però sembla que la meva contrincat no es pensa rendir i lluita fins al final. Primer matx que aconseguim amb 4 punts..., i ens plantem en la tercera posició del nostre grup!!! El proper diumenge, el de carnestoltes, rebrem a l'Igualada-Ateneu a casa.

(Crònica de Núria)

PEONA I PEÓ “H” – LLINARS “E”

Salimos dirección Barcelona para enfrentarnos al Peona i Peó, tras ingerir los ya famosos churritos del domingo. Comienzan las partidas y rápidamente Sergi Sánchez lanza un valiente ataque con una apertura italiana a lo que su rival más experimentado observa sorprendido como pierde su dama, acompañado de un efusivo.....Tomaaa!!!! por parte de nuestro benjamín. Intentamos no sonreir y mantener las formas, aunque el espectáculo estaba en el último tablero. Continúa la partida y el rival tras recuperar material y repetidos jaques de nuestro jugador consigue una jugada que finalmente le hace llevarse el primer punto. En el primer tablero Víctor Martos se defendía cómodamente de la apertura algo extraña de su rival, con una defensa francesa. En poco tiempo consigue una clara ventaja posicional y de material que le llevará a una cómoda victoria como se suele decir prácticamente “sin despeinarse”, demostrando una evidente diferencia de nivel de juego versus su contrincante. En el segundo tablero nuestro matemático Andreu Boix empieza con un Sistema Londres y tras calculadas combinaciones consigue ventaja de material. La rival consigue mantener la lucha en la partida, pero la posición mucho mejor de nuestro jugador le dirige a un triunfo que todos preveíamos.Tercer tablero defendido por Hilari Sánchez que tras la apertura Española del rival, consigue quedarse muy bien posicionado para acabar atacando con toda la artillería y llevándose el punto.

(Crònica d'Hilari)


PEONA I PEÓ “SUB12” – LLINARS “SUB12”   2,5 – 1,5

Esta semana no ha podido ser, primer match perdido en esta liga por nuestros sub12 con un resultado de 2,5 a 1,5 con nuestro eterno rival Peona i Peó. Pero que agradecidos estamos a estos sub12 por las ganas, la fuerza, la lucha y el espíritu de equipo que cada semana nos demuestran, puede que se clasifiquen o no para la final, pero cada semana es como si jugaran una final y a veces se gana y otras no. Empiezan las partidas jugando en representación del Llinars Laura, Dani, Ariadna y Aleix Quincoces, aunque con solo dos de los tableros rivales, ya que los jugadores de los tableros 1 y 4 llegan tarde y hacen esperar a Laura y Aleix. Mientras los papis vamos a desayunar, nuestro delegado Joan nos va informando de todos los detalles, y al volver a la sala la partida de Aleix está ya muy a favor de su rival, un sub10 que ha ganado todas sus partidas en la liga y que también consigue ganar a Aleix, pero que seguro aprenderá alguna cosa que añadir a su mochila de buen jugador, aunque un poco triste por el resultado. Laura sin mucho más que decir firma unas tablas por repetición en el primer tablero, ni frio ni calor, parece que bastante respeto entre ellos con una partida muy igualada y medio punto para cada uno les parece bien. Laura sigue muy de cerca las partidas del resto de jugadores, sabe que les animará tenerla cerca. Y empiezan los nervios, dos partidas muy igualadas que puede pasar de todo, Dani encierra una torre de su rival y Ariadna que parecía estar pasando apuros, aunque ella estaba tranquila. Ariadna decide sacrificar dama, quedándose con torre y dos alfiles contra dama, y juega con gran inteligencia para conseguir dar mate y ganar la partida. Grande Ariadna, nos dará muchas alegrías. Con un empate a 1,5 todo dependía de Dani, que ya sabíamos que no estaba en su mejor momento con fiebre desde hace días y con cara de enfermo, aunque su padre y delegado sufría más que él e intentó que pidiera tablas para llevárselo a casa. Pero Dani como gran jugador que es quiso seguir jugando, pero poco a poco su rival viendo como Dani se iba encontrando peor consiguió ventaja y ganar la partida. Felicitar a Dani por la valentía y la forma de luchar para conseguir ese punto que sabía era decisivo para ganar el match. Así que nos toca intentar seguir sumando, animándolos y felicitándolos por su esfuerzo y disfrutar del equipo que han formado.

(Crònica de Félix)