Un dia, una colla del club arrossegada per l’energia del Xavi i de l’Ana, i acompanyats de l’Aramí, l’Ainhoa i de l’Asier, van aparèixer al mig de la plaça Major de Santa Pau.

 

Era un mes d’agost de l’any 2014. La bellesa d’aquesta petita població envoltada de volcans, ens va captivar.

Teníem un torneig d’escacs de festa major, on ens esperava l’Albert Badosa del Club d’escacs Santa Pau, per rebre’ns.

Un cop acabades les partides, arribaria l’entrega de premis. La nostra mainada, com ell deia, rebrien una medalleta, els grans un premi, i després per a tots els participants un fuet (un magnific fuet hem de remarcar). Les dolces paraules que l’Albert dirigia al públic, van ser el motiu per afegir-lo a la nostra llista de tornejos, que recomanaríem als nostres companys de club. En anys posteriors molts altres jugadors com Oscar, Xavi o el Jaume es van afegir.

Jaume havia anat al torneig de Santa Pau i l’Albert li havia convidat a jugar un torneig transfronterer entre la Catalunya Nord i Catalunya, ja que necessitava jugadors. Jaume estava en aquell moment pensant en fer un intercanvi entre els nostres jugadors més joves i un club francès que tingués escola d’escacs i va aprofitar per establir contactes amb clubs francesos.

I la història a poc a poc es va desenvolupant. El desembre del 2015, l’Albert ens va comentar un torneig que hi havia a la petita població de Saint Jean Pla de Corts, i allà vam anar. Aquesta vegada va ser ell qui ens va arrossegar... al Jaume, a l’Ana, a l’Ainhoa i a l’Asier a jugar un torneig amb el seu club amic l’Echiquier Saint Jeannais. Jaume va aprofitar aquesta oportunitat per parlar amb el Richard i oferir-li l’intercanvi.

L’any 2016 ja teníem la primera trobada a Saint Jean. Un autocar sencer, capitanejat pel Jaume vam aparèixer a Saint Jean Pla de Corts. Aquella primera trobada tan especial entre els dos clubs, amb tants nens petits, encara la recordem. Nosaltres, els del Llinars, a la tarda van aprofitar i van fer tots plegats una excursió a Cotlliure. Els que vau anar us recordareu de les aventures amb l’autocar i l’aparcament.

I a poc a poc la relació entre tots es va anar aprofundint. Cada any al voltant de la festivitat de la Mare de Deu d’Agost, una gran colla del Llinars anava a Santa Pau al mig d’aquella plaça major. El Noah, el Toni, el Jaume, l’Ainhoa, el Xavi, l’Asier, el Iago... cada vegada més jugadors del nostre club.

I el torneig del desembre del Saint Jeannaisse cada vegada s’omplia més de gent del Llinars, la Laura Toquero, el Gorka Parra, l’Arnau Parra, el Josep Mª Parra, el Gabi, el Jaime, l’Ainhoa, l’Asier, l’Aramí, el Xavi, l’Ariadna i Adahara Carrasco o la Carlota.

Jaume va començar a jugar en el club francès la lliga francesa amb l’Albert mentre pensaven com repetir aquestes trobades entre clubs. La segona edició de l’intercanvi, es va disputar a Llinars i es va convertir en un triangular on va participar

també l’Andorra. Un autocar sencer dels nostres amics francesos va arribar i com a membre de l’equip francès va venir també l’Albert.

El torneig triangular va ser tot un èxit, on tots els membres del club van treballar com una pinya perquè tot surtis bé. En el cas de Jaume, va continuar aprofundint la seva relació amb l’Albert al jugar al mateix equip. Més trobades transfrontereres, més tornejos a Santa pau i Saint Jean, El Saint Jean que entra com a seu del nostre calculin...

Totes aquestes relacions són en gran part gràcies a l’Albert que un dia ens va convidar a jugar un torneig en un petit poble francès...

----------------------------------------

Aquesta és una mica la història, més o menys coneguda per la majoria de vosaltres. Però darrere, queden altres històries més personals nostres, de Jaume i Anna. Hem coincidit amb l’Albert en moltes ocasions i amb objectius molt diversos... Reunions de junta de la federació, campionats d’edats... Ocasions que ens ha permès tenir el privilegi de conèixer una persona excepcional, enamorat dels escacs però, sobretot, una bona persona vital, alegre i optimista. Aquest era el nostre Albert. Una persona que van aprendre a estimar en molt poc temps. La vida de les persones semblen com camins personals on ens creuen uns amb els altres. Per a nosaltres, creuar-nos en el nostre camí amb el camí de l’Albert ha sigut un privilegi i una oportunitat de ser una mica millors.

Sempre et recordarem Albert. T’estimem.

Anna i Jaume

El seu color favorit el verd, un gos; el pastor alemany, un lloc la montanya, un menjar l'arròs, una peça el cavall, un esport els escacs, amant de la música